dimarts, 11 de març del 2008

Web 2.0

Microformats: són una forma simple d’afegir un significat semàntic per a l’ésser humà i que per a les màquines és un text pla. La seva funció va lligada a les webs que utilitzen l’ XHTML que permetin modificar, guardar o combinar la informació existent. Això queda íntimament lligat a un dels principis bàsics de la Web 2.0: col·laboració i manipulació de les pàgines per part dels usuaris d’aquestes.

Estàndards web: són un conjunt de recomanacions donades per organitzacions internacionals pel que fa a com crear o interpretar els documents basats en la Web. Definits també com un conjunt de tecnologies orientades a donar uns beneficis al major nombre d’usuaris. Amb aquests es pretén un internet més accessible per a tothom.

Separació de forma i contingut: quan ens posem davant del repte de dissenyar una pàgina web, hem de tenir clares un seguit de normes. Una d’elles és la de separar el contingut de la forma de mostrar aquest, ja que si volem modificar algun detall de la web no haguem de canviar totes les pàgines.

RSS: és un senzill format de dades que és utilitzat per difondre continguts a subscriptors d’una pàgina web. Ens permet obtenir la informació sense necessitat d’un navegador, només un software dissenyat per llegir aquests continguts.

Wiki: és un lloc web que pot ser editat per diversos usuaris. Aquests poden crear, modificar o eliminar els continguts de la pàgina de forma ràpida i interactiva. Aquesta tecnologia s’utilitza a través de navegadors web, utilitzant uns elements senzills, amb un historial de canvis que permeten recuperar qualsevol estat anterior de la pàgina.

Folksonomía: es tracta d’una indexació professional, es a dir, la classificació col·laborativa per mitjà d’etiquetes simples en un espai de noms. Sorgeixen quan diversos usuaris col·laboren en la descripció de un mateix material informatiu. Un exemple és el de la wikipedia; molta gent l’ha guardat amb noms com: reference, wiki i encyclopedia.

CSS: o Cascading Style Sheets, són un llenguatge formal utilitzat per definir la presentació d’un document estructurat i escrit en HTML o XML. La idea es troba darrere del desenvolupament de CSS de separar la estructura d’un document de la seva presentació.

Tag: és una manera de codificar un document, conjuntament amb el text, incorpora unes etiquetes o marques que contenen una informació adicional pel que fa a la estructura del text o la seva presentació. No tenen les funcions aritmètiques que tenen llenguatges com els de programació, tot i que s’acostuma a confondre’ls.

Blogs: és un lloc web periòdicament actualizat que recopila cronològicament textos o articles de diversos autors, i on es conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que es cregui pertinent. Aquest nom de Blog prové de les paraules web i log. Amb aquestes eines podem obtenir una informació interessant, establir diàleg amb aquell que ha creat el blog, etc...

El software social: engloba un conjunt d’eines de comunicació que faciliten la interacció i col·laboració per mitjà de convencions socials. No són pròpiament aspectes de programació. Aquestes eines engloben correu electrònic, llista de correu electrònic, Usenet, IRC, missatgeria instantània, wikis, etc... així com qualsevol tipus de comunitat virtual a la red.

AJAX: acrònim de Asynchronous JavaScript And XML, és una tècnica de desenvolupament web per crear aplicacions interactives o RIA. Aquestes s’executen al client, es a dir, en el navegador dels usuaris i manté la comunicació asíncrona amb el servidor en segon pla. D’aquesta manera és possible realitzar canvis en el sistema de la mateixa sense necessitat de recarregar-la.

L’estandarització: l’estandarització, és el procés pel qual un grup de persones, entitats, etc, es posen d’acord en estàndards tècnics.

Podcàsting: consisteix en la creació d’arxius de sons i de vídeo i la seva distribució mitjançant un arxiu RSS que permet subscriure’s i utilitzar un programa que el descarrega internet per a que l’usuari l’escolti en qualsevol moment que vulgui, generalment en un reproductor portàtil.